Matèria vivent, vida pensant

Evolució i prospectiva de la consciència humana

Eudald Carbonell i Jordi Agustí

Matèria vivent, vida pensant

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 18,50€

Col·lecció: Prisma, núm. 53

ISBN: 978-84-9034-972-4

Nombre de Pàgines: 224

Mides: 15,5 x 23,3 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Octubre del 2020

Compartir aquesta pàgina a:

Matèria vivent, vida pensant

Evolució i prospectiva de la consciència humana

Eudald Carbonell i Jordi Agustí

El nostre interès per l’ésser humà ens ha portat a desenvolupar una sèrie de treballs i plantejaments que ens permeten delimitar què és la humanitat i com evoluciona en el marc de l’ecologia planetària. Sobretot, ens interessa conèixer com es complementen l’hominització i la humanització en aquest procés evolutiu per generar la consciència en el nostre gènere. Una consciència d’espècie que, un cop ha emergit, s’ha de consolidar perquè doni els fruits que necessitem com a humanitat.

Eudald Carbonell i Jordi Agustí

Eudald Carbonell i Roura. Arqueòleg, va néixer a Ribes de Freser (Ripollès), el 17 de febrer de 1953. Des de l’any 1999, ocupa la càtedra de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili. A més, és investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), codirector del Proyecto Atapuerca i vicepresident de la Fundación Atapuerca. Les seves fites científiques més destacades són la creació d’un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat “sistema lògic-analític” i l’estudi del poblament antic de la península Ibèrica.

Jordi Agustí Ballester. Professor d’Investigació ICREA a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Tarragona). Especialista en mamífers fòssils, la seva activitat investigadora s’ha centrat en els canvis ambientals que han influït en l’evolució del nostre llinatge. Ha dirigit projectes al nord d’Àfrica i al Caucas, i forma part de l’equip d’investigació de la localitat georgiana de Dmanisi, on s’han trobat les restes d’homínids més antigues d’Euràsia. El 2002 va rebre el Premi de Literatura Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca i un any després la Generalitat de Catalunya li va concedir la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. És autor de nombroses obres, entre les quals La evolución y sus metáforas (Tusquets), Fósiles, genes y teorías (Tusquets), El ajedrez de la vida (Crítica), Los primeros pobladores de Europa (RBA), Alicia en el país de la evolución (Crítica) y La sonrisa de Leonardo (RBA).