El tacte suavíssim de l'absència

M. Antònia Grau i Abadal

El tacte suavíssim de l'absència

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 12,00€

Col·lecció: Quaderns de la Font del Cargol, núm. 15

ISBN: 978-84-1356-004-5

Nombre de Pàgines: 84

Mides: 15 x 23 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Novembre del 2020

Compartir aquesta pàgina a:

El tacte suavíssim de l'absència

M. Antònia Grau i Abadal

Vida i mort, vida i mort... alternades en el procés d’existir. Ningú no ens prepara per a encaixar-ho. De la rialla a la nafra. De l’esclat del plaer a la caiguda per l’estimball. Hem heretat llavors antigues i en sembrem de noves, a fi que no cessin de néixer dubtes, plantes, emocions, arbres, pensaments i les més diverses espècies. I, enmig del temps d’espera, sense remei, haurem hagut d’aprendre a llegir els silencis, a interpretar les parelles, a detectar les menes de gents del món, fins que ens assumim nus i soles, nues i sols.

I, tanmateix, el farcell de la collita serà que uns quants haurem estimat moltíssim i que haurem pogut assaborir aquella pau tan blanca i clarivident que arriba, segur, després del gaudi intens i del dolor de les pèrdues.

Amb una breu però solida obra literària, M. Antònia Grau va ser una de les promotores del grup literari de la Font del Cargol a finals dels anys setanta. Del llibre que teniu a les mans, Emília Illamola escriu al pròleg que «llegir la seva poesia és com estar a recer, a l’empara del mantell generós de l’experiència, que apaivaga el buit existencial».

M. Antònia Grau i Abadal

M. Antònia Grau i Abadal Maresmenca des dels dotze anys, des de molt petita ja l’atreien la lectura i la poesia. Va estudiar Filologia i Teatre. Ha treballat en la docència i ha interpretat i dirigit teatre. Ha quedat finalista als premis Amadeu Oller (1985) i Vicent Andrés i Estellés de la Nit dels Premis Octubre (1989) i ha guanyat la I Mostra Literària del Maresme (1984), el premi Marià Manent de poesia (1986), el premi Bernat Vidal i Tomàs (1989), el premi Ciutat de Tarragona de poesia Comas i Maduell (2004) i el premi de poesia Alella a Maria Oleart (2007).

Ha publicat els poemaris Engrunes (1984), I grega (1989), Paradisos (1996), Un pòsit de cafè al fons de cada tarda (2005), Res no és igual a res (2008) i El tacte suavíssim de l’absència (2020). La seva nació i llengua oprimides, els desfavorits, la natura i la lluita pels drets dels animals centren i conformen, SEMPRE, el seu compromís personal.