Preu: 11,40€
Col·lecció: Biblioteca Narcís Oller, núm. 1
ISBN: 978-84-9791-321-8
Nombre de Pàgines: 112
Mides: 15,5 x 23,3 cm
Enquadernació: En rústica
Data primera edició: Desembre del 2007
Amb Croquis del natural s’inicia la publicació de la nova Biblioteca Narcís Oller, que té la voluntat de tornar a posar a l’abast del públic en general totes les obres sorgides de la imaginació fèrtil i de la ploma versàtil de l’escriptor considerat com el pare de la novel·la catalana moderna. Publicada per primera vegada el 1879, aquesta opera prima d’Oller en català, està formada per quatre contes amb evidents traces realistes: “El vailet del pa”, “Tres mesos de món”, “Els que ho miren i els que hi van” i “El transplantat”.
Editat per: Roger Roig César
Introducció de: Rosa Cabré
(Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. Advocat d’ofici, va iniciar-se en les lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà, l’acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890-92), La bogeria (1899) iPilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.
Narcís Oller i la vigència narrativa (Pere Guixà / diari Avui)
La «memorabilia» de Narcís Oller (Pere Guixà / revista Serra d'Or)
