Sinopsi

El desembre de 1999, la Universitat Rovira i Virgili juntament amb la Universitat de Lleida i el GEXEL organitzaren el Congrés Sesenta años después, el exilio literario republicano. Aquelles ponències i comunicacions posen de manifest que la nostra història compartida ve marcada per la permanència en la memòria. Així, enfront d’aquells que exalten el valor del silenci com a eix de la nova concòrdia, i enfront d’aquells que advoquen per l’oblit, potser sigui el record la millor manera de rescatar la vida dels que no pogueren viure-la al país al qual tenien dret i que els fou violentament usurpat. Exiliats de la seva terra, de les seves llengües i de si mateixos, dedicaren els esforços a la seva noble i permanent tasca: seguir escrivint, treballant, publicant, impartint la docència, mentre que l’Espanya que deixaven enrere iniciava el llarg camí de la victòria, que va ser el principi de la derrota. Uns somniaren a tornar, i la nostàlgia paralitzà les seves vides; altres, en canvi, continuaren lluitant des dels principis i valors republicans; alguns, finalment, horroritzats per la destrucció i la mort que deixaren enrere, no tornaren mai més i renegaren d’haver nascut en aquestes terres. Amb aportacions de Margarida Aritzeta, Maryse Bertrand de Muñoz, Montserrat Corretger, Marcela Crespo, Eva Esteve Latorre, Eduard Fermín Partido, José María Fernández Gutiérrez, Soledad González Ródenas, María Rosa Lojo, Francisca Montiel Rayo, Neus Samblancat Miranda, Howard Young, Marisa García de Oteyza i Manuel Fuentes Vázquez.


Biografia




Col·lecció: Publicacions de la URV / Recerca , núm 2